Visualització de contingut web

D'altra banda, també cal considerar l'Estratègia Espanyola de Responsabilitat Social de les Empreses, que estableix per a les organitzacions públiques i privades un compromís de contribuir a il·luminar models de gestió sostenibles en el temps i crear una cultura innovadora, incloent-hi la incorporació de clàusules socials i mediambientals.

Ja en el concret àmbit de l'edificació, el sector de la construcció s'enfronta al repte de complir els objectius establits en la Directiva d'Eficiència Energètica d'Edificis (2010/31/EC), modificada i revisada per la Directiva 2018/844, que pretén accelerar la renovació del parc immobiliari existent en matèria d'eficiència energètica i la implantació en 2020 dels anomenats edificis de consum quasi nul d'energia, també coneguts per les seues sigles en anglés nZEB (Nearly Zero Energy Buildings), aconseguint la descarbonització abans de 2050. Les implicacions derivades de l'aplicació d'aquesta directiva en aquest sector són d'enorme calat perquè suposen la transformació, en gran manera, dels procediments de disseny, construcció i gestió dels edificis cap a una major eficiència energètica en els edificis i les ciutats.

En virtut d'aquestes directives a Espanya un edifici, nou o existent, de consum d'energia quasi nul és aquell que compleix amb les exigències reglamentàries establides en el Document Bàsic "DB HE Estalvi d'Energia" del Codi Tècnic de l'edificació, respecte a la limitació de consum energètic, segons el Reial decret 732/2019, pel qual es modifica el Codi Tècnic de l'Edificació. A partir del 31 de desembre de 2020 els edificis de nova construcció han de ser edificis de consum d'energia quasi zero.

Respecte al disseny dels edificis, és també d'interés considerar els documents de treball dels serveis de la Comissió sobre Criteris de Contractació Pública Ecològica de la UE que s'han desenvolupat per a facilitar la inclusió de requisits ecològics en les licitacions públiques. Entre aquests documents cal destacar el relacionat amb el disseny, la construcció i la gestió d'edificis d'oficines, sotmès a revisions sobre la base de les noves polítiques europees, legislació i normes tècniques. Per afegiment, el Nou Pla d'acció per a l'economia circular per una Europa més neta i més competitiva, de març de 2020, la finalitat del qual és l'establiment d'un marc per a una política de productes sostenibles, determina objectius com la consecució de la circularitat dels processos de producció i de disseny que permeta generar menys residus, i l'augment del valor dels productes, els materials i els recursos, a l'efecte de mantindre'ls en l'economia el major temps possible, objectius que aquesta Guia acull en les seues recomanacions. Així mateix, segons aquest nou pla d'acció europeu, és necessari impulsar la digitalització per a aconseguir la transició cap a l'economia circular, ja que a través de les tecnologies digitals, com la metodologia BIM (Building Information Modelling), es pot fer un seguiment dels moviments dels productes, components i materials i oferir un accés segur a les dades resultants.

La primera introducció de BIM en la legislació té lloc en la Directiva Europea 2014/24/UE sobre Contractació Pública. Aquesta directiva promou la modernització i millora dels processos de contractació pública a través dels avanços tecnològics, al mateix temps que introdueix com a possible criteri d'adjudicació el cost econòmic i mediambiental de l'edifici o de la infraestructura.

En l'àmbit estatal, en l'apartat 6 de la Disposició Addicional 15a de la Llei de Contractes del Sector Públic 9/2017, s'indica que "per a contractes públics d'obres, de concessió d'obres, de serveis i concursos de projectes, i en contractes mixtos que combinen elements d'aquests, els òrgans de contractació podran exigir l'ús d'eines electròniques específiques, com ara eines de Modelatge Digital de la Informació de la Construcció (BIM) o eines similars."

D'altra banda, amb data 28 d'abril de 2022, s'aprova la Llei de Qualitat de l'Arquitectura, en la qual, en el seu article 5, "s'indica explícitament que es fomentarà en els projectes del sector públic l'ús d'eines electròniques específiques, com ara metodologies de modelatge digital de la informació de la construcció (BIM)" que "facilitaran la redacció de projectes, direcció d'obra i direcció de l'execució de l'obra".

A fi de promoure i fomentar en l'àmbit de la Comunitat Valenciana el desenvolupament d'accions i polítiques socialment responsables, en l'àmbit de l'administració pública valenciana i en el seu sector públic, la Llei 18/2018, de 13 de juliol, de la Generalitat, per al foment de la responsabilitat social, planteja entre els seus objectius que les administracions públiques promoguen mesures per a minimitzar l'impacte ambiental de les seues decisions i de la seua activitat, a fi de reduir els efectes del canvi climàtic. Més enllà del compliment de les exigències legals, estableix que s'adoptaran mesures complementàries que fomenten, entre altres, aspectes com l'estalvi energètic, la disminució de residus, les energies renovables, el reciclatge, el consum de productes ecològics certificats, l'impuls de l'economia circular i la protecció de la biodiversitat. A la qual cosa s'afig que la contractació pública també s'ha d'utilitzar com a instrument estratègic per a incorporar en els plecs de contractació criteris socials, ambientals, ètics i de transparència.