Visualització de contingut web
Marc regulador de referència
L'objectiu 12.7 de l'Agenda 2030, promou pràctiques de contractació pública que siguen sostenibles, tenint en compte factors socials i ambientals, com a eines de transformació de les dinàmiques d'actuació de les administracions públiques en la línia marcada pels Objectius de Desenvolupament Sostenible.
D'altra banda, la Unió Europea ha desenvolupat un important marc regulador sobre contractació pública responsable i sostenible la referència fonamental de la qual és la Directiva del Parlament Europeu i del Consell 2014/24/UE, de 26 de febrer de 2014, sobre contractació pública, per la qual es deroga la Directiva 2004/18/CE. En el seu considerant 37 assenyala que:
«En nom d'una integració adequada de requisits mediambientals, socials i laborals en els procediments de licitació pública, resulta especialment important que els estats membres i els poders adjudicadors prenguen les mesures pertinents per a vetlar pel compliment de les seues obligacions en els àmbits del dret mediambiental (…)».
Amb aquesta norma, recollint una àmplia doctrina jurisprudencial, la Unió Europea va fer una aposta decidida per la inclusió de criteris d'innovació ecològica i social en l'àmbit de la contractació pública. A més, el Reglament (CE) nº 66/2010 del Parlament europeu i del Consell, de 25 de novembre de 2009, relatiu a l'etiqueta ecològica de la UE, promou productes i serveis amb un impacte mediambiental reduït. L'etiqueta persegueix, igualment, proporcionar als consumidors informació veraç i científica sobre l'impacte ambiental dels productes i serveis.
En l'àmbit estatal, la transposició d'aquesta directiva va ser realitzada per la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic, per la qual es transposen a l'ordenament jurídic espanyol les directives del Parlament Europeu i del Consell 2014/23/UE i 2014/24/UE, de 26 de febrer de 2014 (d'ara endavant LCSP). Tant el preàmbul com el seu article 1 d'aquesta llei inclou, entre els objectius, l'establiment i implementació de criteris socials i mediambientals de manera preceptiva i transversal, sempre que guarden relació amb l'objecte del contracte en la convicció que la seua inclusió proporciona una millor relació qualitat-preu en la prestació contractual, així com una major i millor eficiència en la utilització dels fons públics.
En aquesta línia el Consell de Ministres, de 7 de desembre de 2018, va aprovar el Pla de Contractació Pública Ecològica de l'Administració General de l'Estat, els seus organismes autònoms i les entitats gestores de la Seguretat Social (2018-2025), publicat en l'Ordre PCI/86/2019, de 31 de gener. Entre els seus objectius es troba promoure l'adquisició de béns, obres i serveis amb el menor impacte mediambiental possible, impulsar l'Estratègia Espanyola d'Economia Circular, secundar amb mesures concretes un creixement intel·ligent, sostenible i integrador, tot garantint i incorporant clàusules mediambientals en la contractació pública.
Aquest impuls de les clàusules mediambientals ha derivat en el desenvolupament del concepte de «contractació pública ecològica», fonamental per a aquesta Guia, que es va definir en el pla estatal adés esmentat, com el «procés a través del qual les autoritats adquireixen béns, obres i serveis amb un impacte mediambiental reduït durant el seu cicle de vida, en comparació amb el d'altres béns, obres i serveis amb la mateixa funció primària que s'adquiririen en el seu lloc».
D'altra banda, també cal considerar l'Estratègia Espanyola de Responsabilitat Social de les Empreses, que estableix per a les organitzacions públiques i privades un compromís de contribuir a il·luminar models de gestió sostenibles en el temps i crear una cultura innovadora, incloent-hi la incorporació de clàusules socials i mediambientals.
Ja en el concret àmbit de l'edificació, el sector de la construcció s'enfronta al repte de complir els objectius establits en la Directiva d'Eficiència Energètica d'Edificis (2010/31/EC), modificada i revisada per la Directiva 2018/844, que pretén accelerar la renovació del parc immobiliari existent en matèria d'eficiència energètica i la implantació en 2020 dels anomenats edificis de consum quasi nul d'energia, també coneguts per les seues sigles en anglés nZEB (Nearly Zero Energy Buildings), aconseguint la descarbonització abans de 2050. Les implicacions derivades de l'aplicació d'aquesta directiva en aquest sector són d'enorme calat perquè suposen la transformació, en gran manera, dels procediments de disseny, construcció i gestió dels edificis cap a una major eficiència energètica en els edificis i les ciutats.
En virtut d'aquestes directives a Espanya un edifici, nou o existent, de consum d'energia quasi nul és aquell que compleix amb les exigències reglamentàries establides en el Document Bàsic "DB HE Estalvi d'Energia" del Codi Tècnic de l'edificació, respecte a la limitació de consum energètic, segons el Reial decret 732/2019, pel qual es modifica el Codi Tècnic de l'Edificació. A partir del 31 de desembre de 2020 els edificis de nova construcció han de ser edificis de consum d'energia quasi zero.
Respecte al disseny dels edificis, és també d'interés considerar els documents de treball dels serveis de la Comissió sobre Criteris de Contractació Pública Ecològica de la UE que s'han desenvolupat per a facilitar la inclusió de requisits ecològics en les licitacions públiques. Entre aquests documents cal destacar el relacionat amb el disseny, la construcció i la gestió d'edificis d'oficines, sotmès a revisions sobre la base de les noves polítiques europees, legislació i normes tècniques. Per afegiment, el Nou Pla d'acció per a l'economia circular per una Europa més neta i més competitiva, de març de 2020, la finalitat del qual és l'establiment d'un marc per a una política de productes sostenibles, determina objectius com la consecució de la circularitat dels processos de producció i de disseny que permeta generar menys residus, i l'augment del valor dels productes, els materials i els recursos, a l'efecte de mantindre'ls en l'economia el major temps possible, objectius que aquesta Guia acull en les seues recomanacions. Així mateix, segons aquest nou pla d'acció europeu, és necessari impulsar la digitalització per a aconseguir la transició cap a l'economia circular, ja que a través de les tecnologies digitals, com la metodologia BIM (Building Information Modelling), es pot fer un seguiment dels moviments dels productes, components i materials i oferir un accés segur a les dades resultants.
La primera introducció de BIM en la legislació té lloc en la Directiva Europea 2014/24/UE sobre Contractació Pública. Aquesta directiva promou la modernització i millora dels processos de contractació pública a través dels avanços tecnològics, al mateix temps que introdueix com a possible criteri d'adjudicació el cost econòmic i mediambiental de l'edifici o de la infraestructura.
En l'àmbit estatal, en l'apartat 6 de la Disposició Addicional 15a de la Llei de Contractes del Sector Públic 9/2017, s'indica que "per a contractes públics d'obres, de concessió d'obres, de serveis i concursos de projectes, i en contractes mixtos que combinen elements d'aquests, els òrgans de contractació podran exigir l'ús d'eines electròniques específiques, com ara eines de Modelatge Digital de la Informació de la Construcció (BIM) o eines similars."
D'altra banda, amb data 28 d'abril de 2022, s'aprova la Llei de Qualitat de l'Arquitectura, en la qual, en el seu article 5, "s'indica explícitament que es fomentarà en els projectes del sector públic l'ús d'eines electròniques específiques, com ara metodologies de modelatge digital de la informació de la construcció (BIM)" que "facilitaran la redacció de projectes, direcció d'obra i direcció de l'execució de l'obra".
A fi de promoure i fomentar en l'àmbit de la Comunitat Valenciana el desenvolupament d'accions i polítiques socialment responsables, en l'àmbit de l'administració pública valenciana i en el seu sector públic, la Llei 18/2018, de 13 de juliol, de la Generalitat, per al foment de la responsabilitat social, planteja entre els seus objectius que les administracions públiques promoguen mesures per a minimitzar l'impacte ambiental de les seues decisions i de la seua activitat, a fi de reduir els efectes del canvi climàtic. Més enllà del compliment de les exigències legals, estableix que s'adoptaran mesures complementàries que fomenten, entre altres, aspectes com l'estalvi energètic, la disminució de residus, les energies renovables, el reciclatge, el consum de productes ecològics certificats, l'impuls de l'economia circular i la protecció de la biodiversitat. A la qual cosa s'afig que la contractació pública també s'ha d'utilitzar com a instrument estratègic per a incorporar en els plecs de contractació criteris socials, ambientals, ètics i de transparència.
Dins d'aquest marc bàsic de referència, el Consell de la Generalitat ja va aprovar el 5 d'agost de 2022 el Decret 118 /2022 pel qual es regula la inclusió de clàusules de responsabilitat social en la contractació pública i en les convocatòries d'ajudes i subvencions, amb l'objectiu de sistematitzar la normativa existent i incloure exemples sobre possibles clàusules de responsabilitat social a inserir en els procediments de contractació. La referència a aquest decret és imprescindible atés que comparteix el mateix marc jurídic fonamental aplicable.