Visualització de contingut web

Annex IV

Productes naturals i sistemes comuns en bioconstrucció

Productes naturals

Els productes de materials naturals més comuns en bioconstrucció es poden classificar en funció del seu origen i els processos de manufactura, segons el següent:

  • Productes inorgànics sense processos tèrmics: pedres, arena, terra.

  • Productes inorgànics amb processos tèrmics: calç, algeps, termoarcilla, terracota, ceràmiques de pasta roja, rajola silicocalcáreo/Ytong.

  • Productes orgànics d'extracció directa: fusta, suro, canya.

  • Productes orgànics de subproductes, residus o reciclats: palla, derivats de la fusta (panells, fibres…), cànem, llana d'ovella, cotó, cel·lulosa, jute.

Alguns dels productes naturals més comuns en la bioconstrucció i la seua disponibilitat en la Comunitat Valenciana són els següents:

  • Pedra: en la Comunitat Valenciana existeixen nombroses pedreres de marbres, especialment en el nord, com el marbre de Santa Magdalena de Polpís, o els marbres de Novelda, el Pinós, Torrevella, amb el roig Alacant, marró imperial, groc Alacant, calcarenites de pedra de Borriol (en procés d'esgotament de beta), travertí de Vallanca.

  • Àrids: solen ser materials locals o pròxims, que presenten elevada disponibilitat, però sobre els quals ha de garantir-se la traçabilitat.

  • Terra crua: és un material disponible i accessible; poden aprofitar-se terres de la pròpia excavació, mitjançant realització de proves prèvies; encara que per requerir de processos lents i laboriosos es recorre a altres sistemes fàcilment estandarizades, tals com:

    • Toves i toves alleugerides: són fàcilment estandarizables.

    • BTC: es comercialitza per empreses al nord de Castelló i a Múrcia.

    • Tapial: existeix certa prefabricació en components i encofrats.

  • Terra cuita, termoarcilla: és fàcil de trobar en majoristes i minoristes; existeix producció a Sueca.

  • Arena més calç: rajoles silico-calcaris, aïllants i blocs de formigó alleugerit: no es fabriquen en la Comunitat Valenciana, però seria fàcil la seua fabricació i, per tant, presenten una oportunitat per a fer-ho.

  • Calç: existeixen empreses productores a Xilxes i Paterna; presenta una oportunitat per a recuperar forns tradicionals.

  • Algeps: en la Comunitat Valenciana es produeix el 7% d'algeps a nivell nacional, a les províncies d'Alacant i, especialment, Castelló; les mines d'extracció de mineral de aljez més pròximes es troben a Terol i Almeria.

  • Fusta i productes derivats:

    • Fusta massissa: la Comunitat Valenciana compta amb 1,3 milions d'hectàrees de terreny forestal, la qual cosa representa un 56% de la seua superfície. Les principals espècies forestals, que es troben a Castelló, interior de València i nord d'Alacant, són:

      • Carrasca (Quercus ilex): 96.000 ha.

      • Pinastre (Pinus pinaster): 20.000 ha a València i sud de Castelló.

      • Surera (Quercus suber): 6.700 ha.

    • Existeixen aserraders prop d'aquestes zones boscoses que exploten aquests recursos, però suposen un percentatge molt xicotet de l'ús total de fustes en la Comunitat Valenciana. En la resta d'Espanya la producció de fusta aprofitable per a usos de construcció es concentra en les zones boscoses del centre i nord de la península. Respecte a les fustes estructurals es pot trobar fusta espanyola per a bigues massisses, però la major part de bigues laminades (amb millors prestacions) procedeixen del nord i est d'Europa.

    • Fusta laminada: més comú és trobar comercialitzadors i distribuïdores de fustes i els seus derivats, com a taulers de fibres de fusta (OBS o aglomerats) i panells aïllants de fibres de fusta, però en la Comunitat Valenciana no existeixen empreses que els fabriquen.

  • Suro: en la Comunitat Valenciana existeix producció local en la serra de Espadán, però limitada; per això, presenta una oportunitat per a fomentar la seua producció, cuidar els boscos i repoblar l'interior.

  • Canya (especialment l'espècie Arundo Donax, invasiva): hi ha disponibilitat en tot l'arc mediterrani.

  • Palla/lluïsc de palla:

  • Palla d'arròs: en l'Albufera, també al nord de la Comunitat, en el delta de l'Ebre, i al sud, en arrossars de Múrcia.

  • Palla de blat: al nord de la Comunitat, a Aragó, i en la zona central, a Conca i Albacete.

  • Cànem: difícil de trobar en la Comunitat Valenciana distribuïdors d'aïllants o de cànem en fibres.

  • Llana d'ovella: disponible en algun distribuïdor de materials sostenibles i ecològics.

  • Cotó: no existeixen manufactures en la Comunitat Valenciana, però sí indústria tèxtil, per la qual cosa presenta una oportunitat per a la seua manufactura com a producte de construcció..

  • Cel·lulosa: no existeixen manufactures de flocs o panells de cel·lulosa en la Comunitat Valenciana; presenta una oportunitat.

Així mateix, en la bioconstrucció se solen utilitzar productes reciclats, tals com composites de fusta i plàstics reciclats, paper, làmines kraft, vidre (en acristalaments de finestres, paviments…), acer (en estructures, ferratges…), alumini (en fusteries, fixacions, subestructures…), graves (en sub-bases, formigó…), geotèxtils (en elements separadors o de protecció), linòleum (en paviments), etc. Aquests productes es contemplen en l'Annex III de la present guia. De cadascun d'aquests materials reciclats que es vulguen incloure en projecte i obra, haurà de garantir-se la seua traçabilitat.

 

Productes i sistemes més comuns en bioconstrucció

Els productes i sistemes més comuns en bioconstrucció es poden ordenar d'acord amb el grau de compliment dels principis relatius a la cultura regenerativa, la sostenibilitat de recursos i l'economia circular. A continuació, diferenciats per tipus d'element i component (estructura vertical, envolupant opaca vertical, aïllant) s'exposen els sistemes i productes, per ordre decreixent en relació al compliment global d'aquests principis, i algunes de les condicions que determinen aquest ordre:

Sistemes en estructura vertical

  • Prefabricats de palla: es considera el millor sistema per la seua lleugeresa, flexibilitat, proximitat, ser renovable, i reutilitzable.

  • Fusta massissa: es posiciona en segon lloc per les seues prestacions, tals com proximitat, versatilitat d'ús, facilitat per a les reparacions o ser biodegradable.

  • Sistema Nebraska: és un bon sistema que conjumina la funció estructural amb l'envolupant, encara que presenta limitacions d'altura, amplària i buits, sent poc versàtil, només es poden construir xicotetes edificacions d'altura màxima igual a dues plantes.

  • BTC, alleugerit o no, produït amb terres pròpies o pròximes, aditivat amb fibres naturals: presenta versatilitat d'ús, fins i tot en estructures horitzontals.

  • CUT: presenta una mica més de dificultat d'aplicació i no és tan flexible.

  • Toves, aditivats amb fibres naturals: si són fabricats amb terres pròpies o pròximes (distància menor a 300 km) són un bon sistema, però requereixen més aigua que les tècniques en sec com les de BTC o tapial; possibiliten la autoconstrucció.

  • Fusta laminada: es penalitza per la seua procedència d'altres països (Alemanya, Suïssa, Àustria…).

  • Termoarcilla: es penalitza per ser un element que necessita cocció, utilitza morters i no ser de proximitat.

  • Murs de tàpia o de pedra portants: són molt poc utilitzats, difícils d'executar, poc flexibles, de materials abundants però no renovables.

  • Rajola silicocalcáreo: requereix poca energia, els components són fàcils de trobar (arena, aigua i calç), però no és renovable i no es fabrica a Espanya.

 

Sistemes en envolupant opaca vertical

  • Prefabricats de palla: es considera el millor sistema per la seua lleugeresa, flexibilitat, proximitat, ser renovable, i reutilitzable.

  • Sistema Nebraska: és un bon sistema, encara que presenta limitacions d'altura, amplària i buits, sent poc versàtil, només es poden construir xicotetes edificacions d'altura màxima igual a dues plantes.

  • BTC, alleugerit o no, produït amb terres pròpies o pròximes, aditivado amb fibres naturals: presenta versatilitat d'ús, fins i tot en estructures horitzontals.

  • Toves, aditivados amb fibres naturals: si són fabricats amb terres pròpies o pròximes (distància menor a 300 km, són un bon sistema, però requereixen més aigua que les tècniques en sec com les de BTC o tapial; possibiliten l'autoconstrucció.

  • Wood frame + altres: és un sistema flexible, adaptable, renovable, permet la industrialització; si la fusta utilitzada en l'est sistema és de procedència nacional, és acceptable; per contra, si prové d'altres països (Alemanya, Suïssa, Àustria…), ha de justificar-se el seu ús amb un ACV que arreplegue el transport.

  • CUT: presenta una mica més de dificultat d'aplicació i no és tan flexible.

  • Tova alleugerida: si és fabricat amb terres pròpies o pròximes (distància menor a 300 km) és un bon sistema, però requereix més aigua que les tècniques en sec com les de BTC o tapial; possibilita l'autoconstrucció.

  • Termoarcilla: es penalitza per ser un element que necessita cocció, utilitza morters i no ser de proximitat.

  • Murs de tàpia o de pedra portants: són molt poc utilitzats, difícils d'executar, poc flexibles, de materials abundants però no renovables.

  • Rajola silicocalcáreo: requereix poca energia perquè la temperatura de la seua compactació/cocció és inferior a la de la rajola convencional, els components són fàcils de trobar (arena, aigua i calç), però no és renovable i no es fabrica a Espanya.

 

Aislantes orgánicos

  • Suro: malgrat el seu cost elevat és el millor aïllant per les seues prestacions, reciclabilidad, reforçar l'economia local i els ecosistemes; no obstant això, ha de comprovar-se la disponibilitat actual per a poder ser subministrat a tota la Comunitat Valenciana, així com la seua traçabilitat; juntament amb la palla, són els materials que contenen menys fungicides i ignifugantes afegits.

  • Palla: subproducte de proximitat, abundant, fàcil d'obtenir, econòmic i amb prestacions tèrmiques acceptables; no obstant això, segons la normativa europea podria quedar fora dels materials amb una ʎ > 0,4 W/mK; juntament amb l'el suro, són els materials que contenen menys fungicides i ignifugantes afegits.

  • Fibres de fusta: presenta moltes prestacions, densitats i possibilitats, encara que es penalitza per la seua procedència de fora d'Espanya.

  • Llana d'ovella: procedeix de proximitat; si no està molt ben protegida és atacable per l'arna; només es pot col·locar en horitzontal; està tractada amb bórax, com a tractament estàndard fungicida i ignifugante, disruptor endocrí perjudicial; juntament amb la cel·lulosa i el cotó, en contacte amb l'aigua perd les seues propietats de forma més important que la resta.

  • Cotó: residus amb resines derivades del petroli, per la qual cosa no és reciclable, poc biodegradable; juntament amb la llana d'ovella i la cel·lulosa, en contacte amb l'aigua perd les seues propietats de forma més important que la resta.

  • Cànem: és un material òptim però no és de km 0 ni tampoc de proximitat.

  • Cel·lulosa: es posiciona en últim lloc per la seua poca versatilitat, però és altament recomanable en rehabilitació, és molt fàcil d'instal·lar; igual que la llana d'ovella, està tractada amb bórax, com a tractament estàndard fungicida i ignifugante, disruptor endocrí perjudicial; juntament amb la llana d'ovella i el cotó, en contacte amb l'aigua perd les seues propietats de forma més important que la resta.

 

Característiques dels productes segons els principis de la bioconstrucció

A més de la proximitat, per a l'elecció dels productes naturals més conformes amb els principis de la bioconstrucció, és necessari conèixer i poder comparar les seues característiques. Per mitjà del ACV es poden parametritzar determinades característiques relatives als principis de la bioconstrucció.

Características de productos como: muros de piedra, adobe, adobe aligerado, tapial, BTC, termoarcillas, ladrillo silicocalcáreo, madera maciza, madera laminada, paja Nebraska, CUT, prefabricados de paja (en sistemas estructurales verticales y en sistemas envolventes opacos verticales):

  • Cultura regenerativa:

    • Ecosistemes: anàlisi dels impactes en el medi ambient.

    • Emissions de gasos d'efecte d'hivernacle (GEI).

    • Propietats tèrmiques.

    • Higroscopicidad.

    • Difusió d'aigua.

    • Propietats acústiques.

    • Propietats olfactòries: emissió d'olors.

    • No emissió de contaminants químics.

    • No toxicitat de gasos de combustió.

    • Radioactivitat.

  • Sostenibilitat de recursos:

    • Menor energía incorporada/embeguda.

    • Menor energía operativa.

    • Menor grau de processat/cocció.

    • Proximitat: font de la matèria primera o reciclada.

    • Renovabilidad: capacitat de regeneració del material.

    • Aigua i materials.

    • Reciclabilidad: facilitat de reconvertir-se en subproducte.

    • Biodegradabilitat: facilitat de reintegrar-se en la naturalesa.

    • Subproductes i residus.

  • Economia circular:

    • Pla de desconstrucció/reutilització

    • Durabilitat davant agents atmosfèrics

    • Relació preu vs convencional

 

Característiques d'aïllants orgànics (suro, palla, fibres de fusta, cànem, llana d'ovella, cotó, cel·lulosa):

  • Cultura regenerativa:

    • Ecosistemes.

    • Émissions de GEI.

    • Producció en empreses locals.

    • No emissió de contaminants químics.

    • No toxicitat de gasos de combustió.

    • Propietats tèrmiques.

  • Sostenibilitat de recursos:

    • Menor energía incorporada/embeguda.

    • Menor energía operativa.

    • Menor grau de processat/cocció.

    • Proximitat.

    • Traçabilitat.

    • Renovabilidad/taxa de renovació.

    • Aigua i materials.

    • Reciclabilidad.

    • Biodegradabilitat.

    • Subproductes i residus.

  • Economia circular:

    • Pla de desconstrucció/reutilització.

    • Reparabilidad.

    • Relació preu versus producte convencional.