Visualització de contingut web

A—07

REFREDAMENT NATURAL DE L’AIRE


Tipus de contracte*

Serveis


Fase del procediment**

Pliego de Prescripciones Técnicas Particulares

Criterios de adjudicación


* La present mesura pot ser incorporada en els tipus de contracte especificats.

** En funció de les particularitats i de l'abast de l'objecte del contracte, serà necessari valorar en quina fase del procediment de les exposades és més adequada aplicar la present mesura mediambiental.


Descarregar fitxa


Dubtes o suggeriments?

Si tens algun dubte o suggeriment que ens permeta millorar el contingut d'aquesta fitxa o del portal, no dubtes a posar-te en contacte amb nosaltres accedint al nostre formulari.

Objectiu

Fomentar l'ús de sistemes passius de tractament d'aire per a refrigerar l'ambient dels edificis de nova construcció i els edificis existents (subjectes a reformes importants) a l'estiu, i així millorar el confort tèrmic de les persones i alhora reduir el consum energètic de la refrigeració i la ventilació.
 
La secció HS 3 Qualitat de l'aire interior del document bàsic Salubritat del CTE i el Reglament d'instal·lacions tèrmiques en els edificis (RITE) regulen la ventilació dels edificis amb l'objectiu de limitar la contaminació interior.
 
En el contracte es podrà requerir el que es desenvolupa en la descripció d'aquesta mesura, sempre que la mesura estiga vinculada a l'objecte del contracte i guarde proporció amb l'abast i els objectius d'aquest.
 

Descripció

El disseny de l'edifici s'ha d'efectuar de manera que s'introduïsca l'aire tractat prèviament per a reduir-ne la temperatura o incrementar-ne el grau d'humitat.

Segons les condicions del lloc, es podran adoptar els següents tipus de tractament de l'aire:1

  • Refredament evaporatiu: consisteix en la utilització de l'aigua o de vegetació que absorbisca l'excés de calor i incremente el grau d'humitat per evaporació.2

En el cas d'utilització de la vegetació resultarà convenient disposar espècies caducifòlies amb baixa transmisivitat a l'estiu i alta a l'hivern, de manera que servisquen d'element de protecció solar en èpoques de sobrecalfament i permeten aprofitar la radiació directa per a estratègies de calefacció passiva en els períodes freds.

  • Reducció de la temperatura: consisteix en la utilització d'embornals de calor per a prerefredar l'aire, com a conductes enterrats, patis o refrigeració nocturna.

La ventilació nocturna serà útil en els casos en què es mantinga l'edifici tancat durant les hores caloroses diürnes i es procedisca a ventilar la massa estructural durant la nit, quan les temperatures hagen descendit. La massa de l'edifici refredada a la nit, actuarà l'endemà com a acumulador tèrmic, ja que absorbirà la calor que entra a l'edifici així com la que es puga generar dins d'aquest.3

Justificació de la mesura

En la documentació que cal lliurar s'haurà d'especificar el tipus de tractament de l'aire utilitzat, i se n'haurà de justificar l'eficàcia per a refrigerar l'ambient interior de l'edifici, segons les condicions del lloc i el disseny de l'edifici.En la documentació que cal lliurar s'haurà d'especificar el tipus de tractament de l'aire utilitzat, i se n'haurà de justificar l'eficàcia per a refrigerar l'ambient interior de l'edifici, segons les condicions del lloc i el disseny de l'edifici.

 


(1) La determinació de les estratègies bioclimàtiques més adequades es pot realitzar mitjançant l'anàlisi de climogrames o a través d'altres eines de modelització mediambiental i avaluació energètica (Climate-Consultant, Ecotect, Envi-MET). 

(2) La utilització de sistemes que incrementen el grau d'humitat de l'aire podrà ser adequada en climes càlids i secs amb escassa humitat relativa (entorn del 30 %), però no en els ambients molt humits (per exemple, en emplaçaments pròxims a la costa o a grans masses d'aigua), en els quals l'aire té poca capacitat d'incrementar el seu contingut en aigua, per la qual cosa l'evaporació d'aigua serà mínima.

(3) Aquesta estratègia serà possible en regions en què la temperatura exterior es trobe per davall de la temperatura de confort durant la nit. Els resultats s'aprecien sobretot en climes en què les temperatures diürnes són elevades i les nocturnes baixen, amb oscil·lacions tèrmiques de 10 °C com a mínim entre el dia i la nit.


Verificació

En fase d'adjudicació

L'òrgan al qual corresponga fer l'avaluació de les ofertes haurà de comprovar que en la documentació lliurada en la fase d'adjudicació s'especifica el tipus de tractament de l'aire previst i la seua justificació segons les condicions del lloc i el disseny de l'edifici.


En fase de projecte

En el moment de revisió del projecte prèviament a ser aprovat, la unitat encarregada del seguiment de l'execució del contracte haurà de comprovar que el projecte inclou un apartat amb la justificació de la solució dels sistemes passius de tractament de l'aire incorporats en l'edifici que faça referència a tots els detalls requerits en la descripció de la mesura i verificats en la fase d'adjudicació, de manera que les solucions queden definides en el projecte amb el detall suficient per a ser executades.
 
S'haurà de comprovar que la definició de les solucions de tractament de l'aire es recull en els diferents documents del projecte (memòria, plànols, plec de condicions, mesuraments i pressupost) en els quals es descriga el funcionament del sistema de refrigeració utilitzat (aigua, vegetació, conductes enterrats, patis o sistema de refrigeració nocturna) i els elements constructius afectats.
 
A més, l'oficina de supervisió de projectes, segons les seues funcions, haurà de verificar que s'han tingut en compte les disposicions generals de caràcter legal o reglamentari, així com la normativa tècnica que resulte aplicable en la part del projecte afectada per la mesura mediambiental.
 
En el cas que es produïsquen modificacions durant l'execució de les obres, s'haurà de comprovar que en el projecte modificat s'inclou la justificació del compliment de la mesura.


En fase d'execució de l'obra

El responsable del contracte o l'organisme tècnic de l'administració en qui delegue i la direcció facultativa de les obres hauran de comprovar que els sistemes passius de tractament de l'aire s'han executat segons les especificacions que estableix el projecte. 
 
Així mateix, s'haurà de comprovar que les solucions de tractament de l'aire executades es recullen en els diferents documents del seguiment, control i final de les obres en els que es descriga el sistema de tractament d'aire utilitzat. En particular, es comprovarà en els apartats corresponents a les famílies de productes, unitats d'obra i instal·lacions que consten en el Llibre de gestió de qualitat d'obra relatius a:
 
  • Control de recepció de productes.
  • Control d'execució; i
  • Proves de servei, si escau.
També es comprovarà en el Llibre de Gestió de Qualitat d'Obra que els productes utilitzats s'han recepcionat segons el procediment desenvolupat en l'Annex I de la present guia.
 
A causa de les possibles interaccions amb altres mesures es recomana revisar l'exposat en les fitxes corresponents a les mesures relacionades amb la temàtica (veure apartat «Mesures relacionades»).


Informació complementària

Normes de referència
  • Reial decret 314/2006 de 17 de març, pel qual s'aprova el Codi Tècnic de l'Edificació, i les seues modificacions i correccions. Text consolidat. Consultar
  • Document bàsic HS Salubritat. Consultar
  • Reial decret 1027/2007, de 20 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament d'Instal·lacions Tèrmiques en els Edificis, i les seues modificacions i correccions. Text consolidat. Consultar

Informació d'interés
  • Guía de estrategias de diseño pasivo para la edificación. Fòrum per a l'Edificació Sostenible de la Comunitat Valenciana. Institut Valencià de l'Edificació. Consultar